Hem de perseguir els somnis que tenim?
Ens hem de conformar amb el mínim? És una tonteria, ja que és millor
l'estabilitat?
Molta gent en els
seus anys d'estudi, no va tenir oportunitats com per poder estudiar el que li
agradava per desprès treballar del que somiava ser. Avui en dia, encara hi ha
gent que no en té, però hi ha moltes més oportunitats i recursos per arribar on
volem. Molts sobre tot en l'adolescència no ho valorem i no ens agrada estudiar, però realment sinó ho aprofites, a l’únic que fas mal és a tu mateix. D'aquesta
manera et tanques portes, et repercuteix alhora de poder complir les teves expectatives
sense haver treballat per guanyar-t'ho.
Jo crec que tot i
això, mai és tard per lluitar pels teus somnis. Però això si cal esforç per
aconseguir-ho, no arriba sol, si de veritat ho desitges fes-ho!
El tema de
l'estabilitat és relatiu perquè si pel que fos necessites estabilitat i
seguretat en un treball que no t'agrada pots prendre-t’ho com a passatger, ja
que tens la possibilitat probablement de que mentres passa aquest tren que no
t'agrada, lluitar per aconseguir el bitllet de primera classe.
Amb això us dic,
ningú té el dret a dir-te que no ho pots fer, perquè tu pots i has de
creure en tu mateix per arribar al més alt del triomf pels teus propis mèrits,
demostrant el que pots fer encara que et diguin que no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario