Existeix la normalitat?

La societat avui en dia a canviat molt en temes racistes, personals, de gènere, enfermetats... Ja no és com abans pero encara deixa molt que desitjar. En el món on vivim, ara ja no es discrimina a les persones d'una manera tan estricta o radical com abans però si que existeix de totes maneres el racisme, el matxisme i la discriminació. Tots tenen una idea de la normalitat.

Però què és la normalitat per a nosaltres?

D'aquesta manera vui arribar a que, posant un exemple, si totes les persones d'aquest món no tinguéssim alguna cosa tan simple com les pestanyes i una de cada cent si en tinguessin, llavors no serien normal serien considerades rares o amb una anomalia.  

La normalitat en l'actualitat és el que fan els demés, seguir els pasos de tothom, sinó no és normal. I jo crec que ser diferent no és cap cosa del que t'hagis d'avergonyir o sentir anormal pel que la societat pensarà o dirà. Ser igual que algú no té res de bonic, perquè no hi ha personalitat en tu. 

Cadascú hauria de seguir els seus propis passos i pensar per si mateix, com dic jo no ser una fan d'un artista sino ser el teu propi fan del teu art. Amb tot això us deixo la reflexió del dia:

Ser diferent és el que et fa especial, perquè el que creus que és el teu pitjor defecte és la virtut que et fa únic!