Enfadar-se no és tan dolent?

Enfadar-nos és normal, i molts cops és inevitable depenent del nostre estat d'ànim o qualsevol moment provocat per l'entorn. 

La ira o enuig és una emoció involuntària, inesperada i a vegades un descontrol, ens serveix com a mecanisme de lluita contra alguna cosa que trobem injusta o indignant.

Quan una persona s'enfada els músculs de la persona es posen en tensió, per reaccionar ràpidament contra perill, com quan discutim, estem en alerta del que dirán per defensar el que creiem o el motiu. 

Normalment bé acompanyat de molts crits ja que com que pensem que no ens entenen, no ens senten, mostran caràcter fort, però alguns cops s'arriba als extrems. 

La ira no és ni bona ni dolenta, s'ha d'intentar controlar, és una eina que ens ajuda a rebre i respondre a les situacions socials perturbadores. Per millorar-ho no ens hem de deixar afectar per l'exterior i buscar una activitat o feina que ens agradi fer i sigui productiva, o tecniques de relaxació si cal com a via per assolir la perfecció i la felicitat. 

Això no vol dir que ens haguem de contenir, perquè reprimir la ira pot ser dolent per a la salut, ja que guardan-ho tot el que fas és convertint-he en una bomba de rellotgeria.

Tot s'ha de dossificar i posar uns limits, no cal buscar problemes i millor evitar-los, la pitjor arma és la ignorància, això si no ens hem de deixar acribillar per tothom i molts menys deixar de defenssar alló en què creiem.